Què he entès de la crisi fiancera ( primera part)

Haig de dir que les meves fonts han esta articles dels diaris i internet, així que no se si el que he escrit és del tot de fiar... De totes maneres també vull dir que el que no em queda gens clar és el perquè de tot plegat. A mi no em queda clar què és exactament el que ha provocat tot aquest merder... dit això comencem:

Què és una hipoteca subprime?

Hi ha un valor que utilitzen la majoria dels bancs americans que és diu l’índex FICO que és un valor que indica la probabilitat que tens de tornar un crèdit o una hipoteca basant-se bàsicament en el teu historial de crèdits. On per sobre del 750 punt és un valor excel·lent i per sota dels 660 difícilment el donaran un crèdit.

Bé doncs les hipotèques subprime no són res més que hipoteques donades a gent que estava per sota dels 620 punts.

Antecedents:

Pels volts de l’any 2000, amb l’explosió de la bombolla tecnològica, Allan Greenspan era el president de la Reserva Federal i va començar a baixar els tipus d’interès per intentar recuperar l’economia de la sotragada de la bombolla tecnològica, la baixada va ser tal que es van assolir mínims històrics del 1%. Això va provocar dues coses, va reactivar l’economia però també va provocar una pujada de preus en general de tots els bens de consum però en particular del sector immobiliari, ja que hi havia mes gent amb diners per gastar.

El principi

Al rebaixar tant els tipus d’interès això va provocar que el sistema estigués ple de diners que abans s’utilitzaven per pagar interessos i que ara eren disponibles per gastar, i aquí és on entren el bancs, que veient que la gent podia gastar van comença a inventar-se noves maneres per deixar diners a la gent, i evidentment, beneficiar-se dels interessos que aquest augment de préstecs representaria.

Quina va ser la gran innovació que els bancs crediticis es van inventar? Doncs donar crèdits a persones amb un valor FICO per sota dels 620 punts, és a dir hipoteques subprime.

Això va començar a poc a poc, donant els crèdits subprime a un interès més alt que els crèdits normals per tal de minimitzar el risc que aquests crèdits comportaven.

Passat un cert temps, l’economia i el preu de l’habitatge continuava creixent, els posseïdors d’hipoteques subprime pagaven sense masses problemes les seves quotes, provocant que la majoria de bancs s’apuntés a donar hipoteques i crèdits subprime, amb infinitat de modalitats de pagament. Alguns bancs van arribar a oferir crèdits on no havies de pagar cap quota els dos primers anys, o on els primers anys només pagaves interessos i per tant les quotes eren molt baixes, d’altres oferien interessos fixes al principi (baixos) i variables després i la gran majoria no feien paga entrada, les hipoteques eren pel 100% del valor de la casa.

Cal mencionar també que tot això va fer que els venedors de hipoteques es multipliquessin i com que ells cobraven comissió per hipoteca venuda, es comencés a vendre hipoteques a tort i a dret, sense escrúpols, els venedors només estaven interessats en vendre, a quí venien no era lo important. Era un sistema que es retroalimentava.

No oblidem també que la gent va començar a demanar hipoteques que no podria pagar, refiant-se en que el preu de l’habitatge sempre pujaria, que al cap d’uns anys quan arribessin les quotes més altes ells ja haurien millorat econòmicament. Com que els preus pujaven, si no podien pagar es vendrien la casa, saldarien el deute amb el banc i encara hi guanyarien diner. També podrien renegociar la hipoteca. Simplement molts no s’adonaven del que els venia a sobre.

Com tot això va afectar a bancs de tot el món.

Primer hauríem d’entendre què és el procés de “Securization” que bàsicamen és agafar un actiu que no era intercanviable i transformar-lo en un producte estandarditzat i intercanviable, així de simple.

Abans de la crisi, tu anaves a un banc, demanaves un crèdit i el banc rebia les quotes pertinents més un interès. El banc guanyava aquest interès però també corria el risc de no recuperar els diners que t’havia deixat pel que fos.

Com que els bancs corrien risc amb les hipoteques subprime, van crear “paquets” d’hipoteques que es van “securitzar” i van passar a ser element d’intercanvi i de inversió. És a dir, un banc agafava tot un conjunt d’hipoteques per exemple valoritzat en 50 milions de dòlars (ull! si tota la gent que té la seva hipoteca inclosa en aquest paquet paga, el paquet val 50 milions de dòlars, sinó aquest paquet val el que valen les cases) i les “securitza”, per tant ara aquest paquet passa a ser un valor intercanviable, es pot vendre i comprar. En el fons estàs comprant la promesa que la gent pagarà els 50 milions, el que es deia per fer-ho encara més atractiu era que si la gent deixava de pagar sempre se’ls podia prendre la cas vendre-la i recuperar els diners degut a que els preus de l’habitatge sempre pujaven.

Per fer-ho més atractiu els Bancs van fer diversos tipus de “paquets” depenent del risc que tenien les hipoteques a no ser retornades, els paquets amb més risc tenien uns interessos o beneficis més alts i els de menys risc tenien un benefici o interès més baix. Aquests paquets es van començar a intercanviar entre bancs, un li deia a l’altre. Té, et venc aquest paquet que està valorat en 50 milions de dòlars, jo em trec el risc de no cobrar de sobre i tu reps la promesa de que al final cobraràs els 50 milions. Per això aquests paquets anaven passant de bancs en bancs tant fàcilment i la gent rebia rebuts de la quota de la hipoteca de bancs diferents cada mes.

Però evidentment amb això no n’hi ha prou, els banquers van tenir una altra gran idea que va ser crear “paquets de paques” de hipoteques que podien arribar als 1000 milions de dòlars i que eren gestionats per empreses creades expressament pels bancs (així no estaven lligades ales restriccions legals aplicades al sector bancari) per gestionar aquest intercanvi descomunal de diners. Bàsicament el que feien era vendre parts d’aquests “paquets de paquets” mitjançant crèdits a curt termini (amb interessos baixos), és a dir; venien crèdits a llarg termini (hipoteques amb risc de no ser retornades però amb interessos alts) mitjançant crèdits a curt termini (amb interessos baixos).

Si ho analitzem fredament ens adonarem que el negoci era rodó! Exemple:

(Els terminis i els interessos són inventats per l’exemple)

El banquer A té una hipoteca per una casa de 100.000 dòlars a 30 anys i al 7% del senyor B (el qual no és segur que la pugi tornar), l’agafa i la ven al banc C per un crèdit a 1 any i al 2%, resultat: el Banquer A s’ha tret de sobre el risc del la hipoteca a 30 anys i a més cobrarà els interessos de vendre-la a una entitat bancaria on el risc de no cobrar és pràcticament 0. Amb els interesso guanyats pot doanr més hipoteques dubtoses i així tornar a començar

Impecable!