Després dels resultats de les eleccions al País Basc i a Galícia, sembla que totes les regions d’Espanya estaran governades per partits estatals, cosa que no s’havia vist mai abans.
Jo ja estic arribant al límit de la incredulitat, estupefacció i LSDisme al que puc arribar amb la política d’aquest país (tot i que no dubto que tard o d’hora em tornaran a sorprendre).
Quan va aparèixer el primer tri-partit català, ja va passar un fet insòlit, absolutament legal i legítim, però sorprenent; el partit que va guanyar les eleccions no va formar govern.
No conec gaires països del món democràtic on passin aquestes coses... però bé, si el sistema ho permet i ha succeït, res a dir, així han anat les coses. Però jo em pregunto el perquè i tenint en compte les ganes que tenien de fotre fora a CiU del govern després de 23 anys, es podria entendre que una “unió d’esquerres” es va materialitzar per canviar el govern. Fins aquí em semblaria raonable.
Es podria retreure que com és possible que s’uneixin un partit com ERC que és independentista i republicà, i el PSC-PSOE que és tot el contrari o com és possible que ERC faci president de la Generalitat a una persona que milita a un partit que depèn de Madrid.
O perquè no es van unir ERC i CiU fent una unió nacionalista catalana, donant més importància al sentiment nacional català que a les dretes o a les esquerres.
De qualsevol manera considero vàlida aquesta “unió d’esquerres”, no hi estic d’acord però és evidentment vàlida i si a la majoria de la gent no li agrada el què ha passat s’ha de canviar el sistema per tal que això no passi.
El que en principi m’ha deixat estupefacte és el què ha passat al País Basc.
Ahir pel matí llegeixo que Patxi López “se sent legitimat” per formar govern.
El primer que em va passar pel cap és que el senyor Patxi López s’hauria de sentir legitimat és de caure-li la cara de vergonya per pactar amb el PP per esdevenir Lehendakari. Ja entenc que després de 30 anys de PNV tant el PSOE com el PP en tenen unes ganes boges, sobretot considerant la complexitat de la política basca, i que s’ha il·legalitat un partit que a les últimes eleccions tenia 9 diputats.
Ara, d’aquí a que PSOE, PP i el parit de
Ja he dit que en principi em vaig quedar molt sorprès però després de donar-hi voltes ho veig d’una altra manera.
Partint de la base que PP i PSOE són partits espanyols, deuen la seva manera de fer als espanyols i la pregunta és: què diria un votant de Valladolid o d’Extremadura o d’on fos de les Espanyes si li pregunten si li sembla bé que s’uneixin PP i PSOE per poder governar al País Basc i treure el PNV de la presidència? Crec que la resposta seria majoritàriament que SI.
Ja ho deia en Pla: “No hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”
Per l’altra banda si no recordo malament, el PNV va donar suport als pressupostos d’en ZP, com se’ls quedarà la cara als del PNV si des de Madrid insisteixen amb el pacte PSOE-PP?
En ZP segurament serà recordat com el polític que va saber enganyar a bascos i catalans i va aconseguir per primera vegada que totes les regions d’Espanya estiguessin governades pel PP o pel PSOE. A mi se’m cau l’ànima als peus però ens ho tenim ben merescut.
Crec que ha arribat a un punt on el sistema democràtic i polític no fa el servei que ha de fer per la societat ja que tot i ser legals i legítimes, últimament s’estan fent unes martingales que acollonen, i al final els únics perjudicats som tu, jo i tots nosaltres. Mentre la feina del polític sigui fer de malabarista i nosaltres estiguem tant distrets mirant les boletes anar d’un cantó a l’altre continuarem essent el país mediocre que som.
Bé, estic molt encuriosit per veure com van les coses en el futur, entre la crisi, les martingales dels polítics i el “granjero que busca esposa” tenim un 2009 amb garanties de diversió.
Samfaina, el que passa és que s'ha demostrat que al Pias basc hi ha una majoria democràtica que vol ser Espanya, una majoria que s'hi sent bé, sent espanyola. Cert que els nacionalistes han guanyat les eleccions però si es junten els partits nacionals passa que qui governa és Espanya. Per això el pla Ibarretxe és una il.lusió que no se sosté. Avui més que mai es demostra que la independència és un desig que no té el suport democràtic esperat i agradarà més o menys però si avui fem un referèndum al pais basc sobre la seva independència, cosa que considero legítima, sortirà el NO i ja està, no passa res. En acabat si aquesta gran espanya porta tantíssims anys junta serà per alguna cosa....saludus i molt d'acord però en modificar la llei electoral...
ResponEliminaNoctas, perquè als espanyolistes no els interessa gens parlar de la no participació de l’esquerra abertzale? perquè saben que si no aguessin estat ilegalitzats el PNV continuaria tranquil•lament governant, l'única manera de canviar les coses era aquesta, no entro a discutir si està bé o no, això ja és tot un altre discurs, i estic d’acord que la majoria “democràtica” és espanyolista però si sumes els 30 del PNV + els 4 de Aralar, es queden a 3 escons dels 37 de PSOE-PP, això és pràcticament un empat.
ResponEliminaQue la majoria parlamentaria sigui avui espanyolista, no vol dir que la societat basca en el seu conjunt ho sigui.
No em surtis amb la demagògia espanyolista que de diu que cop i volta la societat basca demostrat que vol el canvi i que està farta del PNV i bla bla bla, però no diu que s’ha il•legalitat un partit que tenia 9 parlamentaris i que d’espanyolistes no en tenien gaire.
Al 2005 eren 29 del PNV + 9 de l’esquerra abertzale +1 d’Aralar que fa 39, és a dir majoria absoluta. Ara aproximadament el 12'5% de la població basca (els 9 escons del 2005) s'ha quedat sense poder votar el seu partit, per tant el resultat d’aquestes eleccions no reflexa la realitat del Pais Basc.
Agradi o no, il•legalitzin partits o no, la majoria de la societat del Pais Basc no és espanyolista.
Així que el que ha passat aquestes eleccions està molt lluny de fer tirar enrere referèndums o de solucionar problemes, més aviat el contrari.