Samfaina77

2001

2011-11-01T11:27:00.004+01:00

Cadwell Park, The Mountain jump, British SBK Championship

2011-10-18T13:09:00.008+02:00

2011-10-14T14:05:00.000+02:00

2011-10-03T16:27:00.000+02:00

Sizes

2011-09-30T11:44:00.001+02:00

2011-09-28T15:30:00.001+02:00

Tenerife

2011-09-24T01:18:00.010+02:00

Crop circles

2011-09-20T09:10:00.006+02:00

Fregar genoll a terra ja no es porta...

2011-09-19T09:05:00.003+02:00

A sobre o a sota?

2011-09-16T09:34:00.002+02:00

Lockheed SR-71 "Blackbird" from 1964

2011-09-15T09:59:00.005+02:00

Honda RC166

2011-09-12T12:37:00.009+02:00

Mar i Cel

2011-09-11T23:45:00.002+02:00

Mods vs Rockers

2011-09-10T18:54:00.000+02:00

Cafe Racer "77"

2011-09-10T11:46:00.003+02:00

Viatjar sobre dues rodes

2011-09-09T09:41:00.001+02:00

Lady Day & Pres

2011-09-08T13:20:00.010+02:00

Mellow...
http://www.youtube.com/watch?v=ZtgUbJN8oPE&feature=player_detailpage

http://www.youtube.com/watch?v=sXRYdcQ6bbM&feature=player_detailpage

Small Tribute...

2011-09-08T09:19:00.010+02:00

At the workshop...

wraaaaaaaaaahhhhhhh!

Luck, I'm your father...

mmmmmm...

In order of height:
Chewaka, Darth Vader, Han Solo, Luck Skywalker, Princess Leia, R2D2

Lost in the mist:

At the workshop:

Vol ras

2011-09-07T09:11:00.006+02:00

L'albada des de Mart

2011-09-06T09:14:00.002+02:00

Gas i passador!

2011-09-05T17:57:00.001+02:00

Good bye Discovery...

2009-06-10T16:48:00.007+02:00

El transbordador espacial de la NASA té els dies comptats. És preveu la seva retirada entre el 2010 i el 2015 quan s’acabi finalment la construcció de l’estació espacial internacional.

Va fer el primer vol l'any 1981, des d’aleshores se n’ha construït tota una flota, amb innombrables èxits i algun accident. Ha esdevingut una icònica dels anys 80 i 90 amb una estètica que a més d’un ens acostat a les estrelles una mica més.

Per substituir-lo s’està dissenyant diverses naus que a part d'anar a la ISS, permetran anar a la Lluna i a Mart.

El programa Constellation és la base per a la futura exploració espacial amb la intenció d’explorar fora de les proximitats de la Terra.

L’Orion és la nau on aniran les tripulacions, l’Altair és la nau per anar a la Lluna, l’Ares-I és el coet per transportar astronautes a l’espai i l’Ares-V serà el coet per transportar astronautes i material a l’espai.

L’Orion:

Recreació de l'Orion i l'Estació Espacial Internacional:

L’Altair:

L’Altair + l'Orion:

Els coets Ares-I i Ares-V comparats amb els transbordador espacial i el coet Saturn-V del programa Apolo i les respectives capacitats de càrrega màxima:

Tot el sistema serà molt més eficient, barat i ràpid que el transbordador però francament sembla que haguem tornat als anys 60... de fet tot el sistema és una còpia millorada del programa Apolo (el que va dur l’home per primera vegada a la Lluna) que fins a un cert punt és lògic, però si aquest és el substitut del Columbia, Discovery, Enterprise i tants d’altres a mi el primer que em ve al cap és decepció, sobretot veient el sistema de reentrada a la Terra; paracaigudes!!!

Segurament he vist masses pelis, massa Star Wars i massa StarTrek però que entrats al segle XXI haguem d’entrar a la Terra amb paracaigudes em sembla depriment, i quina serà la icònica dels pròxims desenis, un con? un embut? tres paracaigudes?

No entraré a debatre si realment necessitem anar a l’espai tal i com estan les coses a peu de carrer avui en dia, però ja que n’hi ha que s’ho plantegen, si us plau que reconsiderin el tema dels paracaigudes, gràcies.

Per a més detall i fotos deixo aquest lloc web:

http://www.tallgeorge.com/projectconstellation.php

Lavabos siderals

2009-04-01T17:09:00.009+02:00

Ahir llegia que els americans no deixen utilitzar el lavabo ni una bicicleta de fer exercicis als cosmonautes russos a l’Estació Espacial Internacional.

Em sembla esplèndid tot aquest espectacle, el que ha de ser l’exponent màxim de la unió planetària per l’exploració del Cosmos i de tot el relacionat amb l’espai, resulta que es discuteixen pel lavabo!

-He sentit a dir que es veu que els russos no abaixaven la tapa després d’utilitzar-lo...-

Però vista la foto del lavabo en qüestió no se de quina tapa es referien, menys anar al lavabo sembla que s'hi pugi fer de tot aqui...

Bromes a part, el conflicte no és d’ara, es veu que tot va començar quan els russos van portar el primer turista a l’estació per una mòdica quantitat de dòlars (l’últim en pujar ha pagat 35 milions de dòlars), i a les hores els russos van començar a cobrar pels recursos utilitzats als turistes però també a les agències espacials que utilitzaven les seves instalacions, als americans no els va agradar gens això i van començar les tensions.

És curiós com un país ex comunista es el primer en comercialitzar amb l’Estació Internacional i els representats del país més capitalista del món no els faci cap gràcia.

La cosa ha pujat de to i ara es veu que les recomanacions són (per part de polítics i personal de terra) que cadascú ha d’utilitzar els lavabos de la seva nacionalitat i el mateix amb les reserves de menjar. De moment són recomanacions, i fetes pel personal de terra. El que ha de ser el pròxim comandant de l’estació, Gennady Padalka (rus), diu que un cop allà dalt es passen les nacionalitats per les olives i que tots són un equip, però que les últimes tensions ha enrarit una mica l’ambient...

Tot Això em recorda el fet verídic que quan va començar l’exploració espacial, els americans es van gastar milions de dòlars (en plural) per dissenyar una ploma que sense gravetat escrivís, això va esdevenir en la invenció del bolígraf. Els russos van optar per fer servir el llapis. Amb l’opció d’uns es va inventar un objecte que ha fet i fa un gran bé a la humanitat, i amb la solució dels altres es va resoldre un problema de la manera més ràpida, fàcil i a cost 0.

És clar que aleshores estaven enfrontats per la guerra freda, però ara tota aquesta història del lavabo fa riure, però per desgràcia es veu la diferència evident encara entre uns i els altres, que cadascú en tregui les seves conclusions.

Jo sempre he sentit a dir que “la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó”, potser amb l’absència de gravetat això no és així i al final com deia el proverbi xinès: “és millor que cadascú es remeni la seva”.

Petits, molt petits...

2009-03-30T11:10:00.001+02:00

De tant en tant m’agrada veure vídeos com el següent només per adonar-me de lo petits que arribem a ser. Tot pren un to de insignificança, tot passa a ser relatiu, vistes les proporcions de l’univers.

Corea

2009-03-19T18:11:00.003+01:00

Ja fa dies que segueixo el conflicte de les Corees i sembla que està pujant de to de mica en mica.

Ja per Nadal vaig llegir que els americans hi van enviar no se quina flota per fer exercicis i simulacres d’invasió per part de Corea del Nord.

Durant aquests tres mesos hi ha hagut diversos estira i arronsa però no passava d’aquí. La cosa va pujar de to després de les declaracions de H. Clinton dient que hi podia haver un canvi en la presidència de Corea del Nord i que això podria provocar una inestabilització en un dels països més armats del món. El president Kim Jong-Il fa mesos que no apareix en públic i és creu que pot haver tingut algun tipus de col·lapse.

És conegut que Corea del Nord té un hermetisme pràcticament absolut en tots els sentits i per això no van agradar gens les declaracions de Clinton, la resposta va ser dir que l’exèrcit nord coreà estava preparat per entrar en guerra en qualsevol moment.

Fa una setmana va començar l’enèsim conflicte verbal, aquest cop pel suposat llançament d’un satèl·lit per part de Corea del Nord on el americans retreuen que aquest llançament no és res més que una cortina de fum per assajar un míssil balístic intercontinental, amb capacitat per arribar a Alaska (és a dir territori americà) que seria capaç de transportar caps nuclears.

Es veu que el llançament del coet està planejat entre el 4 i el 8 d’abril i junt amb el llançament els Nord Coreans han amenaçat amb fer un atac “limitat” a Corea del Sud

Perquè vol desestabilitzar la política sud coreana.

Evidentment ja han sortit els americans dient que tant si és un satèl·lit com si és la tia Rita, si surt un míssil des de Cora del Nord el fotran a terra, basant-se amb la resolució del consell de la ONU que prohibeix a Pyongyang de qualsevol activitat relacionada amb míssils.

Corea del Nord ja ha avisat que si li toquen el míssil hi haurà greus conseqüències i fins i to guerra.

Realment són com criatures... “la pilota és meva i tu no jugues” “Si jo no jugo et punxo la pilota”...

Mare de Déu! Entrats al segle XXI i encara estem així... el més acollonant és que el joc él fan amb míssils nuclears...

A principis d’aquesta setmana el govern de Corea del Nord ha detingut dues periodistes americanes, es veu que van entrar “per error” en territori Nord Coreà des de la Xina. Tot plegat és una mica ambigu (com sempre) però sembla que s’estigui afegint més llenya al foc.

Com que hi ha molts altres conflictes al món i no et pots acabar de fiar de les fonts d’on surt la informació, no se quina importància real pot tenir tot això, esperem a veure què passa a principis d’abril.

Per si de cas jo vaig a la calçotada que m’han convidat aquest cap de setmana i que no tenia clar si hi podria anar... no fos cas!

La política a "Ejpaña"

2009-03-04T11:53:00.000+01:00

Després dels resultats de les eleccions al País Basc i a Galícia, sembla que totes les regions d’Espanya estaran governades per partits estatals, cosa que no s’havia vist mai abans.

Jo ja estic arribant al límit de la incredulitat, estupefacció i LSDisme al que puc arribar amb la política d’aquest país (tot i que no dubto que tard o d’hora em tornaran a sorprendre).

Quan va aparèixer el primer tri-partit català, ja va passar un fet insòlit, absolutament legal i legítim, però sorprenent; el partit que va guanyar les eleccions no va formar govern.

No conec gaires països del món democràtic on passin aquestes coses... però bé, si el sistema ho permet i ha succeït, res a dir, així han anat les coses. Però jo em pregunto el perquè i tenint en compte les ganes que tenien de fotre fora a CiU del govern després de 23 anys, es podria entendre que una “unió d’esquerres” es va materialitzar per canviar el govern. Fins aquí em semblaria raonable.

Es podria retreure que com és possible que s’uneixin un partit com ERC que és independentista i republicà, i el PSC-PSOE que és tot el contrari o com és possible que ERC faci president de la Generalitat a una persona que milita a un partit que depèn de Madrid.

O perquè no es van unir ERC i CiU fent una unió nacionalista catalana, donant més importància al sentiment nacional català que a les dretes o a les esquerres.

De qualsevol manera considero vàlida aquesta “unió d’esquerres”, no hi estic d’acord però és evidentment vàlida i si a la majoria de la gent no li agrada el què ha passat s’ha de canviar el sistema per tal que això no passi.

El que en principi m’ha deixat estupefacte és el què ha passat al País Basc.

Ahir pel matí llegeixo que Patxi López “se sent legitimat” per formar govern.

El primer que em va passar pel cap és que el senyor Patxi López s’hauria de sentir legitimat és de caure-li la cara de vergonya per pactar amb el PP per esdevenir Lehendakari. Ja entenc que després de 30 anys de PNV tant el PSOE com el PP en tenen unes ganes boges, sobretot considerant la complexitat de la política basca, i que s’ha il·legalitat un partit que a les últimes eleccions tenia 9 diputats.

Ara, d’aquí a que PSOE, PP i el parit de la Rosa Diéz pactin per formar govern em semblava delirant! De la manera com es tiren els plats pel cap a Madrid PP i PSOE i un dia després de les eleccions ja donen per fet el pacte i que el senyor López serà el nou Lehendakari.

Ja he dit que en principi em vaig quedar molt sorprès però després de donar-hi voltes ho veig d’una altra manera.

Partint de la base que PP i PSOE són partits espanyols, deuen la seva manera de fer als espanyols i la pregunta és: què diria un votant de Valladolid o d’Extremadura o d’on fos de les Espanyes si li pregunten si li sembla bé que s’uneixin PP i PSOE per poder governar al País Basc i treure el PNV de la presidència? Crec que la resposta seria majoritàriament que SI.

Ja ho deia en Pla: “No hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”

Per l’altra banda si no recordo malament, el PNV va donar suport als pressupostos d’en ZP, com se’ls quedarà la cara als del PNV si des de Madrid insisteixen amb el pacte PSOE-PP?

En ZP segurament serà recordat com el polític que va saber enganyar a bascos i catalans i va aconseguir per primera vegada que totes les regions d’Espanya estiguessin governades pel PP o pel PSOE. A mi se’m cau l’ànima als peus però ens ho tenim ben merescut.

Crec que ha arribat a un punt on el sistema democràtic i polític no fa el servei que ha de fer per la societat ja que tot i ser legals i legítimes, últimament s’estan fent unes martingales que acollonen, i al final els únics perjudicats som tu, jo i tots nosaltres. Mentre la feina del polític sigui fer de malabarista i nosaltres estiguem tant distrets mirant les boletes anar d’un cantó a l’altre continuarem essent el país mediocre que som.

Bé, estic molt encuriosit per veure com van les coses en el futur, entre la crisi, les martingales dels polítics i el “granjero que busca esposa” tenim un 2009 amb garanties de diversió.

Com estem?

2009-02-26T14:07:00.003+01:00

A vegades faig un pas enrere per veure-ho tot amb perspectiva, agafar una visió global de la vida, el que els anglesos en diuen “the big picture”, que més o menys em serveix per saber d’on vinc, cap a on vull anar i com anar-hi...

L’altre dia vaig ensopegar amb un poema d’en Josep Maria de Sagarra (el meu autor preferit) que expressa exactament com em sento, com em veig i com a mínim com m’agradaria encarar-me al futur, és una d’aquelles casualitats que satisfan tant quan succeeixen...

Com que jo seria incapaç d’expressar tot el que sento, gosaré a transcriure part del poema ja que les seves paraules són d’una exquisides sublim.

N’he extret el següent tros:

Per la finestra veig un tros de cel,

un cel molt llis de transparència pura,

i dins del blau profund, cada estel

tremola i fulgura

Ara no tinc por de res

i no m’esvera la vida,

en el llavi duc un bes

i a la mà una margarida.

No envejo l’ocellic lleu

de la mimosa del parc,

vull viure aquest viure meu,

sigui dolç o sigui amarg.

Vull viure tal com sóc, amb aquest cos,

amb el llavi que besa i l’ull que plora,

sense saber si ha de venir el repòs

tard o d’hora.

Sense saber si aquí m’estic

de pas tan sols, o si no hi ha mes via;

content tant si sóc pobre com si ric,

amb la salut o bé amb la malaltia.

Rebre la pluja descobert, desnú,

i el sol que crema i les ventades fortes,

sense que compri l’ànima ningú,

ni em privi de trucar a totes les portes.

Que les misèries i que els mals,

no m’apaguin la interna alegria,

i pugui veure tots els Carnavals sense cap covardia.

Vull viure aquesta vida que es consum,

veure la fam, la pesta i la guerra...

i sentir sempre un gran desig de llum,

però mai oblidar que soc de terra.

I quan no vegi cap amic enlloc,

i estigui agemolit per la mentida,

trobi una galta de foc

i una boca ben humida.

I uns ulls on miri jo profundament,

i no hi hagi cap ombra que els entela;

i mirant-los em torni molt content,

lleuger i valent com una vela.

I que hi vegi un país de tons suaus,

on l’esperit s’hi encanta quan s’hi atura,

on els blaus són més blaus,

i el cel més cel i la verdor més pura.

I desprès que la senti com s’esmuny

rient i amb les galtes vermelles,

i que encara que canti molt lluny,

sempre em sembli que em canta a les orelles.

I quan ella s’esveri i temi el mal,

i jo la vegi que sanglota

dins la meva abraçada lleial,

pugui amagar-se tota.

visqui en el marge del viure meu,

la seva vida.

Sigui jo al seu costat un pregadéu

i ella una margarida.

I no esquerpa de flanc

quan al meu hemisferi plou i neva,

li senti tot el ritme se la sang,

ben apretada contra el pit, ben meva!

Carnaval 1917

(JM de Sagarra)

Què he entès de la crisi financera (segona part)

2009-02-18T16:33:00.000+01:00

Arribats a aquest punt, les vendes dels “paquets de paquets”ja no es feien solament entre bancs americans, ara ja es venia als bancs de tot el món, a Wall Street, posant uns noms collonuts a aquests “paquets de paquets” i sense saber exactament què estaven comprant, la resta de bancs del món van començar a comprar i vendre.

D’aquesta manera els bancs feien encara més diners i per tant tenien més diners per donar més crèdits, un altre cop el sistema es retroalimentava.

Ara és quan comença la diversió; arribats al 2004, el senyor Greenspan encara director de la reserva federal comença a pujar els tipus d’interès, de 1% fins al 5,25%. Això va encarir les hipoteques i de forma immediata va alentir el mercat immobiliari, on abans s’obtenien increments del preu d’una casa del 10 o fins i tot del 15% anuals ara en prou feines augmentaven i fins i tot començaven a disminuir.

Recordant el que hem comentat a la primera part sobre les hipoteques subprime, que la majoria tenien interessos variables, ara la quota de la hipoteca s’ha duplicat o triplicat, i com que els preus de les cases estan baixant, no es poden renegociar les hipoteques, o en el cas de voler vendre la casa no se’n treu prous diners com per cobrir tot el valor de l’hipoteca.

La quantitat d’impagats es va disparar, els bancs embargaven les cases però no recuperaven els diners ja que els preus havien baixat tant que no cobrien el valor de les hipoteques i a més totes aquestes cases tornaven al mercat per vendre’s provocant un excés d’oferta i per tant baixant encara més els preus, un peix que es mossega la cua.

Tot això va provocar la crisi bancària conseqüent, ja que com que aquestes hipoteques subprime s’havien barrejat amb hipoteques bones per fer “paquets” i aquests “paquets” s’havien agrupat en “paquets de paquets”, no es sabia qui tenia “paquets” intoxicats amb hipoteques impagades que a més el valor de la casa no cobria el deute. Per tant no quedava clar quina quantitat de diners havia desaparegut i a qui li havia desaparegut.

Conseqüentment entre els bancs van començar a no fiar-se de la liquiditat que podia tenir un altre banc provocant un augment dels interessos dels crèdits a curt termini (prestésc interbacaris, entre bancs).

Aquests préstecs interbacaris eren els utilitzats per aquelles empreses de les que hem parlat a la primera part per comprar i vendre els “paquets” d’hipoteques, conseqüentment van començar a petar tots aquestes empreses que vivien del beneficis generats pels interessos dels crèdits de la compra i venda d’aquest “paquets”-

Així doncs, molts bancs es van trobar que d’un dia per l’altra un paquet de 50 milions de dòlars en valia realment 30 per exemple. Els 20 milions que falten de fet ja no existien des del principi, ja que tot es basava en l’especulació immobiliària i en la facilitat de donar crèdit. Si això ho multipliquem per la de milers de milions que tot aquest merder representa que valia, el resultat és el que hem vist tots.

El més curiós del cas és que no se sap la quantitat exacta de diners que s’han esfumat i no crec que se sàpiga mai... i no oblidem que els que jugaven a “primera línea” aquest joc tots estan a casa amb bonificacions milionàries “por los servicios prestados”.

En dos paraules: im-presionant.

M’agradaria il·lustrar-ho tot amb aquest programa que van fer a la BBC (només els anglesos ho podrien haver fet), que és absolutament aclaridor, representa un periodista que entrevista a un dels inversors que ha jugava a “primera línea”:

http://www.youtube.com/watch?v=LcezSo3e808

Podríem parlar de com aquesta crisi ha fet caure economies senceres, fins i tot països com Islàndia, però a mi m’agrada exemplificar-ho amb un article que corre per Internet que ve a dir el següent:

Agafem per exemple la injecció de diners que vol fer el senyor Obama al sistema bancari per recuperar-lo:

700.000 milions de dòlars dels contribuents (no oblidem que en Bush ja en va injectar 500.000 de milions), però és igual agafem només els 700.000, si ho dividim per la població mundial que és d’uns 6.700 milions, això surt a 104.477 dòlars per cada persona d’aquest planeta! És a dir que si aquests diners no es regalen als bancs i es reparteixen per tot el món desapareix la pobresa d’un dia per l’altre (un pel demagògic aquesta última observació però ens dóna una idea de la magnitud de la tragèdia), només amb la injecció dels estats units s’acabaria amb la pobresa se tot el planeta.

L’article continua fent divisions i en aquest cas ho fa amb la injecció de 30.000 milions d’euros que el govern de ZP ha fet als bancs espanyols:

Tenint en compte que la població d’Espanya és de 46.063.511 persones, això fa uns 651.274€ per persona!

COLLONS!!!!!!!!!!!

Que ens els donguin a nosaltres aquest diners i ja veuran com es reactiva l’economia en una tarda!

Crec que ja fa massa temps que ens deixem prendre el pel d’aquesta manera, ara que de fet ens ho tenim ben merescut, tots mirant la tele (de pantalla plana això si), amb una bona hipoteca, el mega-cotxe, i que ningú es despentini... i així ens van les coses!

Què he entès de la crisi fiancera ( primera part)

2009-02-18T13:47:00.006+01:00

Haig de dir que les meves fonts han esta articles dels diaris i internet, així que no se si el que he escrit és del tot de fiar... De totes maneres també vull dir que el que no em queda gens clar és el perquè de tot plegat. A mi no em queda clar què és exactament el que ha provocat tot aquest merder... dit això comencem:

Què és una hipoteca subprime?

Hi ha un valor que utilitzen la majoria dels bancs americans que és diu l’índex FICO que és un valor que indica la probabilitat que tens de tornar un crèdit o una hipoteca basant-se bàsicament en el teu historial de crèdits. On per sobre del 750 punt és un valor excel·lent i per sota dels 660 difícilment el donaran un crèdit.

Bé doncs les hipotèques subprime no són res més que hipoteques donades a gent que estava per sota dels 620 punts.

Antecedents:

Pels volts de l’any 2000, amb l’explosió de la bombolla tecnològica, Allan Greenspan era el president de la Reserva Federal i va començar a baixar els tipus d’interès per intentar recuperar l’economia de la sotragada de la bombolla tecnològica, la baixada va ser tal que es van assolir mínims històrics del 1%. Això va provocar dues coses, va reactivar l’economia però també va provocar una pujada de preus en general de tots els bens de consum però en particular del sector immobiliari, ja que hi havia mes gent amb diners per gastar.

El principi

Al rebaixar tant els tipus d’interès això va provocar que el sistema estigués ple de diners que abans s’utilitzaven per pagar interessos i que ara eren disponibles per gastar, i aquí és on entren el bancs, que veient que la gent podia gastar van comença a inventar-se noves maneres per deixar diners a la gent, i evidentment, beneficiar-se dels interessos que aquest augment de préstecs representaria.

Quina va ser la gran innovació que els bancs crediticis es van inventar? Doncs donar crèdits a persones amb un valor FICO per sota dels 620 punts, és a dir hipoteques subprime.

Això va començar a poc a poc, donant els crèdits subprime a un interès més alt que els crèdits normals per tal de minimitzar el risc que aquests crèdits comportaven.

Passat un cert temps, l’economia i el preu de l’habitatge continuava creixent, els posseïdors d’hipoteques subprime pagaven sense masses problemes les seves quotes, provocant que la majoria de bancs s’apuntés a donar hipoteques i crèdits subprime, amb infinitat de modalitats de pagament. Alguns bancs van arribar a oferir crèdits on no havies de pagar cap quota els dos primers anys, o on els primers anys només pagaves interessos i per tant les quotes eren molt baixes, d’altres oferien interessos fixes al principi (baixos) i variables després i la gran majoria no feien paga entrada, les hipoteques eren pel 100% del valor de la casa.

Cal mencionar també que tot això va fer que els venedors de hipoteques es multipliquessin i com que ells cobraven comissió per hipoteca venuda, es comencés a vendre hipoteques a tort i a dret, sense escrúpols, els venedors només estaven interessats en vendre, a quí venien no era lo important. Era un sistema que es retroalimentava.

No oblidem també que la gent va començar a demanar hipoteques que no podria pagar, refiant-se en que el preu de l’habitatge sempre pujaria, que al cap d’uns anys quan arribessin les quotes més altes ells ja haurien millorat econòmicament. Com que els preus pujaven, si no podien pagar es vendrien la casa, saldarien el deute amb el banc i encara hi guanyarien diner. També podrien renegociar la hipoteca. Simplement molts no s’adonaven del que els venia a sobre.

Com tot això va afectar a bancs de tot el món.

Primer hauríem d’entendre què és el procés de “Securization” que bàsicamen és agafar un actiu que no era intercanviable i transformar-lo en un producte estandarditzat i intercanviable, així de simple.

Abans de la crisi, tu anaves a un banc, demanaves un crèdit i el banc rebia les quotes pertinents més un interès. El banc guanyava aquest interès però també corria el risc de no recuperar els diners que t’havia deixat pel que fos.

Com que els bancs corrien risc amb les hipoteques subprime, van crear “paquets” d’hipoteques que es van “securitzar” i van passar a ser element d’intercanvi i de inversió. És a dir, un banc agafava tot un conjunt d’hipoteques per exemple valoritzat en 50 milions de dòlars (ull! si tota la gent que té la seva hipoteca inclosa en aquest paquet paga, el paquet val 50 milions de dòlars, sinó aquest paquet val el que valen les cases) i les “securitza”, per tant ara aquest paquet passa a ser un valor intercanviable, es pot vendre i comprar. En el fons estàs comprant la promesa que la gent pagarà els 50 milions, el que es deia per fer-ho encara més atractiu era que si la gent deixava de pagar sempre se’ls podia prendre la cas vendre-la i recuperar els diners degut a que els preus de l’habitatge sempre pujaven.

Per fer-ho més atractiu els Bancs van fer diversos tipus de “paquets” depenent del risc que tenien les hipoteques a no ser retornades, els paquets amb més risc tenien uns interessos o beneficis més alts i els de menys risc tenien un benefici o interès més baix. Aquests paquets es van començar a intercanviar entre bancs, un li deia a l’altre. Té, et venc aquest paquet que està valorat en 50 milions de dòlars, jo em trec el risc de no cobrar de sobre i tu reps la promesa de que al final cobraràs els 50 milions. Per això aquests paquets anaven passant de bancs en bancs tant fàcilment i la gent rebia rebuts de la quota de la hipoteca de bancs diferents cada mes.

Però evidentment amb això no n’hi ha prou, els banquers van tenir una altra gran idea que va ser crear “paquets de paques” de hipoteques que podien arribar als 1000 milions de dòlars i que eren gestionats per empreses creades expressament pels bancs (així no estaven lligades ales restriccions legals aplicades al sector bancari) per gestionar aquest intercanvi descomunal de diners. Bàsicament el que feien era vendre parts d’aquests “paquets de paquets” mitjançant crèdits a curt termini (amb interessos baixos), és a dir; venien crèdits a llarg termini (hipoteques amb risc de no ser retornades però amb interessos alts) mitjançant crèdits a curt termini (amb interessos baixos).

Si ho analitzem fredament ens adonarem que el negoci era rodó! Exemple:

(Els terminis i els interessos són inventats per l’exemple)

El banquer A té una hipoteca per una casa de 100.000 dòlars a 30 anys i al 7% del senyor B (el qual no és segur que la pugi tornar), l’agafa i la ven al banc C per un crèdit a 1 any i al 2%, resultat: el Banquer A s’ha tret de sobre el risc del la hipoteca a 30 anys i a més cobrarà els interessos de vendre-la a una entitat bancaria on el risc de no cobrar és pràcticament 0. Amb els interesso guanyats pot doanr més hipoteques dubtoses i així tornar a començar

Impecable!

El canvi climàtic

2009-02-17T18:45:00.000+01:00

Com a apassionat de l’astronomia que soc, a part de llibres i revistes sovint entro a la xarxa per fer el tafaner i buscar notícies i articles que em puguin interessar.

Ja fa un temps que he anat trobant informació sobre les anomalies que presenta el Sol últimament i que sembla que els organismes més ben informats en la matèria com la NASA i la ESA no ho mencionen o si ho fan ho fan de forma dispersa, fet que fa difícil treure’n una visió global del que està passant.

Evidentment cal tenir en compte que es prenen dades del sol des de principies del 1900 i no es fins a la dècada dels 50 que no es té telemetria fiable. Per tant, partint de la base que la Terra té uns 4.500 milions d’anys, és com voler explicar la vida d’una persona que ha viscut 100 anys només coneixent l’última mil·lèsima de segon de la seva vida...

El sol té un cicle d’uns 11 anys, és a dir que el sol emet molta més radiació del normal, arriba a un màxim i gradualment va calmant-se fins a un mínim i torna a començar.

Ara ens estem acostant a un màxim.

Dit tot això, sembla que el Sol té una activitat electromagnètica molt més forta del que s’avia enregistrat mai, i a part de la Terra també està afectant a tots els altres planetes del sistema solar.

Es veu que tots els planetes estan mostrant comportaments anòmals que no s’havien vist mai.

Això em fa pensar que si l’única font d’energia que mou el clima del nostre planeta és el Sol, i aquest està augmentant l’energia que emet és evident que a aquí hi haurà més moviment, com sembla que és el que està passant amb el canvi climàtic que estem patint els últims anys.

La meva pregunta és si el Sol és el verdader responsable del canvi climàtic o és l’activitat humana dels últims 100 anys, o la suma dels dos. Ho dic perquè tanta insistència amb la contaminació atmosfèrica i ara resultarà que el Sol és el culpable com ha passat els últims 4.500 milions d’anys...

No vull dir que ho engeguem a prendre tot pel sac, que contaminem i ho emmerdem tot però es que si t’ho mires amb una mica de perspectiva la cosa sembla de ximples... “salvem el planeta” diuen! Però si encara no hem après a respectar-nos els un als altres i a cuidar al que tenim al nostre costat i volen salvar el planeta? Home no fotem!

Al planeta Terra no li passa res, ha anat evolucionant tot solet sense problemes abans que hi fóssim i ho continuarà fent quan no hi siguem, el problema som nosaltres! Salvem-nos a nosaltres i la resta del cosmos quedarà salvat.

Visites al metge...

2009-02-16T13:05:00.001+01:00

Bé inaguro el blog explicant una cosa curiosa que m’ha passat aquest matí al metge.

Avui he anat al neuròleg per uns problemes de columna i després de diversos tests m’ha dit que soc esquerrà!

Bé, pel que fa la vista, predomina l’ull esquerra i també hem comprovat que tinc més força a la ma esquerra que a la dreta tot i ser dretà.

De fet jo ja ho sabia tot això, és a dir: escric amb la dreta però quan menjo tallo amb l’esquerra, ja fa temps que vaig descobrir que el meu ull bo és l’esquerra i també que tinc més força a la ma esquerra que a la dreta.

M’ha preguntat el doctor que si de petit em van obligar a escriure amb la dreta i li he dit que no, aleshores m’ha dit que potser vaig ser jo sol que en veure els meus companys dretans vaig començar a escriure amb la dreta.

De totes maneres, ara que hi penso, quan jugava a futbol xutava amb la dreta... així que no ho tinc gens clar.

És si més no curiós que fins que no t’ho diu un “doctor” no hi dones cap importància, jo em trobo bé, és veritat que tinc mal d’esquena però no és res greu, puc estar més de 4 hores dalt la moto i no em fa mal l’esquena com per no poder fer una cinquena hora...

Crec que he acabat anant al metge més per la insistència dels que m’estimen que no per voluntat pròpia... i ara em trobo en aquella situació que com més busquen més coses troben (ja la d’avui ha estat collonuda, resulta que soc un esquerrà reprimit).

Ja ho deia la meva besàvia: “Deu-nos en guard de sapiguer massa” i tenia tota la raó, ara no pararan de buscar fins que no sigui oficial el trasplant de columna!

A casa la he viscut molt d’aprop la medicina i em sembla que el sistema de curar enfermetats i no pacients no és del tot correcte. Ara també entenc que com a sistema global per a tota una societat resulta més fàcil i econòmic (a curt termini) curar malalties i no pacients. Però això ja seria tot una altre tema de discussió.

Fa anys que vaig prendre la decisió de no prendre medicaments, o deixem-ho amb prendre els mínims necessaris. Quan tinc un refredat no prenc mai res, ni pel mal de cap, ni per una mala digestió, res, ni una miserable aspirina. M’aguanto o me’n vaig al llit. El resultat és que no tinc mai mal de cap, molt poques vegades tinc males digestions i deu fer més de deu anys que no haig d’estar-me més d’un dia al llit per malaltia.

Com que no soc metge no podria sentenciar una conclusió, però és curiós que des de que vaig decidir conscientment de no prendre medicaments, em costi posar-me malalt.

Bé, tornant a la visita d’aquest matí ara volen fer més proves per veure si troben alguna cosa més... Jo al final m’acabaré emprenyant i ho engegaré tot a prendre vent, tot i que si ara han descobert que soc esquerrà també tinc curiositat per veure què més troben...