Visites al metge...

Bé inaguro el blog explicant una cosa curiosa que m’ha passat aquest matí al metge.

Avui he anat al neuròleg per uns problemes de columna i després de diversos tests m’ha dit que soc esquerrà!

Bé, pel que fa la vista, predomina l’ull esquerra i també hem comprovat que tinc més força a la ma esquerra que a la dreta tot i ser dretà.

De fet jo ja ho sabia tot això, és a dir: escric amb la dreta però quan menjo tallo amb l’esquerra, ja fa temps que vaig descobrir que el meu ull bo és l’esquerra i també que tinc més força a la ma esquerra que a la dreta.

M’ha preguntat el doctor que si de petit em van obligar a escriure amb la dreta i li he dit que no, aleshores m’ha dit que potser vaig ser jo sol que en veure els meus companys dretans vaig començar a escriure amb la dreta.

De totes maneres, ara que hi penso, quan jugava a futbol xutava amb la dreta... així que no ho tinc gens clar.

És si més no curiós que fins que no t’ho diu un “doctor” no hi dones cap importància, jo em trobo bé, és veritat que tinc mal d’esquena però no és res greu, puc estar més de 4 hores dalt la moto i no em fa mal l’esquena com per no poder fer una cinquena hora...

Crec que he acabat anant al metge més per la insistència dels que m’estimen que no per voluntat pròpia... i ara em trobo en aquella situació que com més busquen més coses troben (ja la d’avui ha estat collonuda, resulta que soc un esquerrà reprimit).

Ja ho deia la meva besàvia: “Deu-nos en guard de sapiguer massa” i tenia tota la raó, ara no pararan de buscar fins que no sigui oficial el trasplant de columna!

A casa la he viscut molt d’aprop la medicina i em sembla que el sistema de curar enfermetats i no pacients no és del tot correcte. Ara també entenc que com a sistema global per a tota una societat resulta més fàcil i econòmic (a curt termini) curar malalties i no pacients. Però això ja seria tot una altre tema de discussió.

Fa anys que vaig prendre la decisió de no prendre medicaments, o deixem-ho amb prendre els mínims necessaris. Quan tinc un refredat no prenc mai res, ni pel mal de cap, ni per una mala digestió, res, ni una miserable aspirina. M’aguanto o me’n vaig al llit. El resultat és que no tinc mai mal de cap, molt poques vegades tinc males digestions i deu fer més de deu anys que no haig d’estar-me més d’un dia al llit per malaltia.

Com que no soc metge no podria sentenciar una conclusió, però és curiós que des de que vaig decidir conscientment de no prendre medicaments, em costi posar-me malalt.

Bé, tornant a la visita d’aquest matí ara volen fer més proves per veure si troben alguna cosa més... Jo al final m’acabaré emprenyant i ho engegaré tot a prendre vent, tot i que si ara han descobert que soc esquerrà també tinc curiositat per veure què més troben...